Resultats de la cerca

El seu extens palmarès inclou deu Campionats de Catalunya individuals 1987, 1989-95, 1999, 2000, cinc Campionats d’Espanya individuals 1989, 1995, 1996, 1998, 1999 i onze per equips 1990, 1993-97, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008 Ha participat en tres Campionats d’Europa 1993, 1994, 1995 en categoria individual amb la selecció espanyola i també ha format part de la selecció catalana en nombroses ocasions Fou seleccionador espanyol júnior 1995-96 i absolut 1997 Fou distingit com a Millor Esportista Català universitari 1995, rebé el Premio Nacional d’esquaix 2000 i el premi a la trajectòria…

S’especialitzà en la modalitat de raid hípic Guanyà la medalla de plata en els campionats estatals en la categoria juvenil i joves genets muntant Tee Whiz Pw 2004 També assolí la medalla d’or per equips en el Campionat de Catalunya de raid 2006 Es proclamà vencedor del Raid de Manlleu muntant TBO Gavilán 2009 i del Raid de San Lorenzo de la Parrilla 2010

Fou campió d’Espanya júnior de 125 cc 1997 Quedà quart en el Campionat d’Espanya de 125 cc, i setè en la Copa FIM de 125 cc 1998 El 1999 fou campió d’Espanya 4T i novè en el Campionat del Món de 500 cc Guanyà també el Campionat del Món per nacions júnior, fou setè en el Campionat d’Espanya 4T i vuitè en el Mundial de 500 cc 2000 El 2001 quedà tercer del Campionat d’Espanya 4T i del Mundial de nacions júnior, i finalitzà setè en el Mundial de 500 cc El 2005 participà en el Barcelona-Dakar dins l’equip Repsol-KTM, però hagué d’abandonar després d’un greu accident en la setena etapa

Davanter format al Centre Parroquial Roser, fitxà pel Futbol Club Barcelona a setze anys, equip amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1985-86 i guanyà una Copa del Rei 1987 i una Recopa 1987 Posteriorment jugà al Club Patí Mollet 1987-88, el Club Patí Vilafranca 1988-89, el Club Patí Vic 1989-92 i l’Hoquei Club Piera 1992-94 El 2001 fou elegit president del CP Roser

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Fou campió d’Espanya júnior de 1500 i 3000 m i plusmarquista estatal de 5000 m En la categoria absoluta, fou campió de Catalunya de 1500 m 1967 i subcampió d’Espanya de la mateixa prova 1968, quan va fer la seva millor marca 349,6 min Es retirà a vint-i-dos anys

Especialista de crol en proves de velocitat, amb el Club Natació Barcelona fou campiona de Catalunya de 100 m lliure 1953 i quatre vegades campiona de relleus 4 × 100 m lliure 1950-53 En l’àmbit estatal fou campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure 1950 amb la selecció catalana

Extrem esquerre, jugà en una llarga sèrie de clubs Sants 1944-45, Igualada 1945-46, Gimnàstic de Tarragona 1946-48, Espanyol 1948-49, Múrcia 1949-50, Escoriaza de Saragossa 1950-51, Júpiter 1951-52 i de nou Igualada 1952-53 Jugà dues vegades amb la selecció catalana, la primera de les quals en un Catalunya-Espanya celebrat a Sarrià el 1947

El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…