Resultats de la cerca
Es mostren 4051 resultats
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…
comtat del Castell
Història
Títol concedit el 1700 per Carles II a Feliu de Màrgens-Nin i Manca
sobre el castell que tenia a Sardenya.
El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera
comtat de Plegamans
Història
Títol concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
.
En lliurar-se-li el despatx 1698 li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter
comtat de Montalbo
Història
Títol concedit a Sardenya, el 1646, al cavaller Joan Esteve Massons i de Corella, baró de Posada, cavaller de Sant Jaume natural de Càller.
Passà als Nin Fou rehabilitat el 1929 com a comtat de Montalbo d’Aragó per Gabriela del Alcázar y Mitjans
comtat de Namur
Geografia històrica
Feu imperial el centre del qual fou la ciutat de Namur i el primer titular el comte Berenguer I, gendre de l’emperador Lotari I.
El 1429 Joan de Namur vengué el feu a Felip III de Borgonya, i el comtat restà integrat dins els estats borgonyons
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…
comtat de Torralba
Història
Títol concedit en el regne de Sardenya el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi.
El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón Ha passat als Pinyero
comtat de Montagut
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles d’Àustria a Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort de Queralt.
Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular Ha passat als Carranza
comtat d’Anjou
Segona dinastia d’Anjou
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina, de la qual sortiren els Plantagenet que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’…
comtat de Bentheim
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi Romanogermànic pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia.
Fou regit per la família dels Rheineck, i passà 1195 a una branca dels comtes d’Holanda, que s’extingí el 1421 amb Bernat I el comtat passà al seu besnebot Ebergui I de Götterswick