Resultats de la cerca

Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en…

Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió…

Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca Hi romanen importants restes del castell i de l’església de tipus romànic És documentat des del 1068 Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…

Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la…

Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…

Fins al s XVII hom hi celebrava un important mercat

L’església parroquial és dedicada a sant Martí

Situació L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna TAVISA De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera Mapa L39-13334 Situació 31TDG976487 JAA-MLlC Història De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són…