Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
Maians
Restes del castell de Maians (Castellfollit del Boix)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.
La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos de Sant Benet…
porciúncula
Cristianisme
Indulgència que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on sant Francesc d'Assís establí el primer centre de l’orde franciscà.
Testimoniada ja al s XIII, la indulgència —atribuïda a Honori III — s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
ses Valentes Dones
Folklore
Llegenda de Sóller —no documentada fins al s XVII i enriquida durant el XIX— segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs 11 de maig de 1561
pàssia
Exemple 1 - Girona: ms. 22
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…
alitúrgic | alitúrgica
Cristianisme
Dit del dia en què no és celebrada l’Eucaristia.
A l’Església Catòlica són dies alitúrgics divendres i dissabte sant A les esglésies orientals ho són tots els dies de quaresma, llevat del dissabte i del diumenge, i alguns d’altres durant l’any
Sant Salvador
Capella
Capella del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada a 1 697 m en un coll a la capçalera del riu de Bona, al NE d’Adraén.
La capella, que dóna nom a la serra de Sant Salvador, és una construcció rectangular, reconstruïda modernament, amb coberta de bigues amb doble vessant que dóna S'hi celebra un aplec el primer diumenge d’agost
Aguiró
Carrer del poble d’Aguiró
© MPG
Poble
Poble situat a 1.351 m d’altitud, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’una nau i campanar de torre quadrada Se celebra un aplec el primer diumenge d’agost a l’ermita de la Mare de Déu de les Neus
escolà
Tecnologia
Fargaire responsable del funcionament del forn.
El diumenge al vespre s’encarregava d’encendre'l perquè l’endemà, en arribar els altres fargaires, poguessin començar a carregar el forn amb carbó i mineral Cada farga solia tenir dos escolans cadascun dels quals amb un ajudant
la Galera
Caseria
Caseria del municipi de Gaià (Bages), a l’esquerra del Llobregat.
Constitueix un barri de cases agrupades, davant la colònia de l’Ametlla de Merola Puig-reig, de la qual és com un suburbi a l’altra banda del riu Celebra la festa major el diumenge més proper a Sant Pere