Resultats de la cerca

S’inicià en càrrecs directius al Club de Golf Vallromanes, d’on fou tresorer 1987-91, vicepresident 1987-95 i president 1995-2003 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 2003-04 i el 2005 en fou nomenat president

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Guanyà la I Copa Yamaha-Critèrium Solo Moto 1983 Fou campió d’Espanya de velocitat 1985 i segon classificat en dues categories Yamaha i Fuerza Libre de la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1986

S’inicià al club Tot Vici en Bici participant amb bicicleta tot terreny en curses de camp a través Competí pel Cropusa 2002-03, el Club Ciclista Montcada 2004, el Saunier Duval 2005, el Caja Castilla La Mancha 2006, amb el qual guanyà el Trofeu Festes d’Olot, i el Club Ciclista Camp Clar 2007-08 Amb aquest darrer fou campió d’Espanya d’elit i guanyà el Trofeu Iberdrola El 2009 fitxà pel Cafès Baqué i, l’any següent, tornà al CC Camp Clar, on conclogué la trajectòria

De formació autodidacta, desenvolupà la seva carrera entre els anys cinquanta i setanta Mantingué contacte per mitjà del correu amb diferents entrenadors i universitats americans Dirigí els equips del JAC Sants, CD Guzzi, Grup Esportiu SEAT i RCD Espanyol, entre d’altres

Com a esportista es dedicà al rem, competint principalment amb el Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, sobretot durant els anys cinquanta Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1975-78 amb el president Agustí Montal, càrrec des del qual fomentà la retransmissió dels primers partits de futbol en català Fou un dels organitzadors del partit Catalunya-Rússia 1976, i multat perquè s’hi va interpretar la Santa Espina Presidí el RCMB 1980-84 i la Federació Catalana de Rem

Exterior dreta que començà jugant al Club Beisbol Viladecans Guanyà set Campionats d’Espanya 2001-07 i quatre Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, 2007 El 2003 aconseguí la quarta posició de la Copa d’Europa de softbol Jugà també al Kirolgi Orioko Bate Bizkorrak 2008-09 i al Projecte Gavanenc des del 2009 Amb la selecció espanyola, fou campiona d’Europa l’any 2007 i participà en el Campionat d’Europa del 2009 Jugà també amb la selecció catalana

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…

Fou campiona de Catalunya de 400 m a l’aire lliure 1999, 2002 i en pista coberta 1999, 2000, 2001 Establí el rècord d’Espanya de 300 m en pista coberta i el rècord català a l’aire lliure 1992

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004