Resultats de la cerca

S’inicià en el tennis al CT la Salut i es proclamà campió de Catalunya júnior 2001 A partir del 2005 es dedicà al pàdel i compaginà la competició en l’àmbit universitari i federatiu En el primer, guanyà cinc campionats catalans consecutius 2005-09 i tres d’estatals 2005, 2006, 2008 En l’altre, fou campió de Catalunya en tres ocasions 2008, 2009, 2010 i guanyà el Circuit Català de Pàdel 2009 i la Copa de Campions 2010, d’àmbit estatal Formà part del CT Castelldefels 2006-08 i, posteriorment, passà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009…

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra

Debutà com a entrenador a la Penya Esportiva Montserrat, i dirigí el Collblanc, la Unió Esportiva Montgat 1932-64, el Futbol Club Barcelona 1964-67 i el Centre Parroquial Sant Josep 1969-73 Posteriorment inicià una etapa com a director tècnic del FC Barcelona fins el 1981, amb un interval el 1979 que el portà de nou a la banqueta i en el qual aconseguí la Copa del Rei Fou un dels fundadors de l’Associació de Clubs de Basquetbol, en la qual exercí els càrrecs de gerent i president, i de la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que presideix des del 1998 L’any 2007 fou reconegut com a Històric…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon , exercí la…

Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica

Introductor del Romanticisme al seu país, escriví una gran quantitat d’obres teatrals Die Bekenntnisse ‘Les confessions’, 1834, Bürgerlich und romantisch ‘Burgès i romàntic’ 1835, Franz von Sickingen 1850, etc