Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
Girolamo Muziano
Pintura
Pintor llombard.
Fou un dels fundadors de l’Accademia di San Luca, a Roma Pintà, en un estil renaixentista tardà, obres com Sant Jeroni monestir d’El Escorial i Pentecosta Pinacoteca Vaticana Fou l’inventor del mètode de decorar el mosaic a l’oli
Évariste Lévi-Provençal
Història
Arabista.
Catedràtic a les universitats d’Alger 1927 i de la Sorbona 1945, és autor d’una Histoire de l’Espagne musulmane 1944, que arriba fins el 1031, i d’importants articles sobre la història andalusina posterior Revisà el catàleg de manuscrits àrabs d’El Escorial i el continuà
Xabier de Echarri Moltó
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599
Mafra
Ciutat
Ciutat del districte de Lisboa, Portugal, a Estremadura.
És famós el palau monestir, construït en estil barroc per l’arquitecte JPFrederico Ludovici 1717-30 per ordre del rei Joan V La seva estructura, d’una gran simplicitat, recorda la del monestir d’El Escorial En la decoració interior participaren artistes italians, el treball dels quals influí en la formació de l’anomenada escola escultòrica de Mafra
Francesc de Paula van Halen
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona i a Madrid, on residí Conreà la pintura d’història Batalla de Las Navas de Tolosa , Madrid, Palacio del Senado i el paisatge convencional El Escorial , Palacio de Aranjuez Hom destaca el seu Hússar de la reina Madrid, Museo Romántico Féu diverses sèries de litografies, entre les quals España pintoresca y artística Madrid 1847
Luis Eugenio Meléndez
Pintura
Pintor.
Especialitzat en natures mortes, cal esmentar-ne les sèries realitzades al palau d’Aranjuez 1760-72 i per a la caseta del príncep a El Escorial El seu estil a la manera francesa destaca per la sobrietat dels elements emprats, com també pel tractament volumètric i realista Hom en destaca el seu Autoretrat 1746, conservat al Museo del Prado
Juan Bautista de Monegro
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església
Josep López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble —i després membre— de l’Academia de San Fernando de Madrid Fou pintor de cambra Autor de Sagrada Família i Natura morta Academia de San Fernando, del quadre Natures mortes El Escorial, Casita del Príncipe, dels gravats del Quixot del 1797 i de les làmines de Cartilla de principios de dibujo, Varones ilustres, Colección de estatuas de antiguo i Figuras anatómicas
Isabel de Portugal
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i de Castella, lloctinent de Catalunya, filla del rei ManuelI i de Maria d’Aragó i neta dels Reis Catòlics.
Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina