Resultats de la cerca
Es mostren 3322 resultats
òxid salí de ferro
Química
Tecnologia
Òxid que constitueix la pedra d’imant natural; hom l’obté artificialment per combustió del ferro o per acció del vapor d’aigua, sota la forma d’una pols negra.
És considerat com una combinació dels altres dos òxids L’òxid fèrric també pot combinar-se amb altres òxids, a més de l’òxid ferrós, i pot donar ferrites , pertanyents al grup de les espinelles, que permeten d’obtenir els ferrats per oxidació per exemple, el ferrat de potassi, K 2 FeO 4 , sals que provenen d’un òxid FeO 3 no aïllat
la Barra de Ferro
Engorjat de la riera de les Gorgues, al terme de l’Esquirol (Osona), entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m
la Creu de Ferro
Cim
Cim (2 286 m alt.) de la serra d’Ensija, punt culminant dels rasos d’Ensija, al límit entre els termes de Saldes i de Fígols Vell (Berguedà).
sulfat de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sal que hom obté per acció de l’àcid sulfúric damunt l’òxid fèrric; les seves solucions són de color taronja.
Es combina amb les matèries orgàniques i dóna composts imputrescibles Per aquesta raó és utilitzat per a depurar les aigües industrials i les clavegueres també és emprat en els escorxadors per a coagular la sang i transformar-la en adobs sòlids
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
òxid de ferro (II)
Química
Tecnologia
Protòxid de color negre, obtingut a alta temperatura per reducció de l’òxid fèrric; l’hidròxid corresponent és un precipitat verd.
les Mines de Ferro
Equipament del municipi de Bonastre (Baix Penedès).
Víctor Ferro i Pomà
Dret
Jurista i historiador del dret.
Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo Uruguai, on acabà la carrera de dret De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català El Dret Públic Català Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta 1987
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina