Resultats de la cerca

Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578

Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos

Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari

El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…

Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…

Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la collecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gallicà Als Països Catalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent

Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any

N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…