Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
El golfo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 97 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Dessy Films Barcelona ARGUMENT Ernest Vilches GUIÓ FDessy Martos, EVilches FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jde Togores INTERPRETACIÓ Ernest Vilches Ernesto Villar, Irene López Heredia Irene Heredia, Artemio Pérez Bueno Artemio Guzmán, Antoñito Suárez Ernesto nen, José Olózaga marquès d’Olaye, Ana Navacerrada Dolores, Mariano Ozores ESTRENA Barcelona, 27011919, Madrid, 25031919 Sinopsi Ernesto Villar, un nen pobre, és enviat als EUA gràcies a la generositat de Dolores La filla d’aquesta, Irene, està…
Rafael Ferreres i Ciurana
Literatura
Escriptor.
Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
Cicle de Teatre Medieval
Teatre
Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell de Barcelona en 1961-69 sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
Escola Professional de Kick-boxing i Arts Marcials de Barcelona
Altres esports de combat
Centre de formació de lluitadors de kick-boxing i arts marcials de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat per Carlos Heredia, conegut com el Gladiador , cinc vegades campió del món de kick-boxing i boxa tailandesa Programa sessions d’entrenament d’arts marcials com boxa tailandesa, kick-boxing, full-contact, yoseikan, hapkido i K1-rules Ofereix classes de light-contact per a nens Alguns dels seus lluitadors integren el Kick Barcelona Team, que participa en diverses competicions d’aquesta disciplina esportiva
Miquel Jeroni Oliver
Literatura
Poeta en llatí i en castellà.
Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564
,
José María Lado Rodríguez
Cinematografia
Actor.
Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la seva mort Actuà…
Bernardo Patricio Cos Luján
Futbol
Futbolista.
Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974
comtat d’Aranda
Història
Títol concedit, el 1488, al noble aragonès Lope Ximénez de Urrea, sisè vescomte de Rueda, que en realitat era un Alagó del casal de Sástago.
La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina