Resultats de la cerca
Es mostren 939 resultats
Rebutjat a Hongria el pla d’acolliment de refugiats de la UE
En el referèndum convocat pel president Viktor Orbán sobre el pla de la Unió Europea que preveu que Hongria aculli fins a uns 1300 immigrats, el 98% dels votants es pronuncia en sentit negatiu Tanmateix, el resultat resta invalidat perquè la participació ha estat insuficient 43,4%, ja que no arriba al 50% requerit El 8 de novembre, la proposta d’Orbán de vetar l’establiment d’immigrants i refugiats és rebutjada per l’abstenció del partit ultradretà Jobbik, que considera que el primer ministre, d’acord amb una llei del 2012, admetria immigrants que poguessin pagar per ser acollits…
Polònia, Hongria i la República Txeca, condemnades per negar-se a acollir refugiats
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna Polònia i Hongria per refusar l’entrada a refugiats i acollir-los segons els acords de la UE de l’any 2015, que repartien en quotes uns 120000 demandants d’asil procedents d’Itàlia i Grècia entre els estats membres L’any 2017, quan expirava el sistema de reubicació temporal de refugiats, la Comissió Europea va portar els tres estats davant la justícia de la UE
El Parlament Europeu aprova mesures disciplinàries contra Hongria per vulnerar l’estat de dret
Amb més del mínim de dos terços 448 contra 197 vots, l’Europarlament aprova per primer cop l’aplicació del règim sancionador de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea contra un estat membre La més greu d’aquestes mesures és la suspensió del dret a vot del país afectat El motiu més rellevant de l’aplicació de l’article 7 és l’aprovació del govern presidit per Viktor Orbán d’una llei que permetia perseguir i condemnar juristes i activistes que ajudessin els immigrants En la votació, el PP espanyol s’absté
Bulgària, Polònia, Romania, Txecoslovàquia, Hongria i l’URSS liquiden l’estructura militar del pacte de Varsòvia
Bulgària, Polònia, Romania, Txecoslovàquia, Hongria i l’URSS liquiden l’estructura militar del pacte de Varsòvia efectiva des del març
Monarquia Austrohongaresa
Història
Unió reial —amb trets federals— dita també Àustria-Hongria o monarquia dual, establerta per l’Ausgleich del 1867, entre l’imperi d’Àustria —reduït a la Cisleithània— i el regne d’Hongria (o Transleithània).
El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei
El partit de Viktor Orbán torna a ser el més votat en les eleccions generals d'Hongria
Amb gairebé el 50% dels vots, el Fidesz és per tercer cop consecutiu el partit més votat a les eleccions generals d’Hongria 2010 i 2014 El seu líder, el populista i euroescèptic Victor Orbán, ha basat la campanya en el missatge antiimmigració i s’assegura amb aquesta victòria una tercera presidència
Carles I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria (Carles IV) del 1916 al 1918.
Darrer sobirà de la Monarquia Austrohongaresa Carles d’Àustria era net de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I, i esdevingué hereu al tron a la mort de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo 1914 Tingué diversos comandaments durant la Primera Guerra Mundial Intentà, sense èxit, de signar una pau separada amb els aliats Al novembre del 1918 renuncià a formar part del govern, i el 1919 s’exilià a Suïssa, des d’on intentà de reprendre el poder a Hongria 1921 Es retirà a Madeira, on morí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina