Resultats de la cerca

S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o filosofia com a…

Un dels pocs representants de l’estil rococó a Renània Fou alumne de BNeumann, per compte del qual acabà diverses construccions, entre les quals la Paulinuskirche, a Trèveris 1734-54 En les seves obres personals es mostra més mesurat Cal destacar el castell d’Enger-am-Rhein, prop de Coblença 1758-62, i la Residència de l’Elector, a Trèveris 1761

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Deixeble, a la Universitat de Zuric, de JJud, ASteiger, MLeumann, fou professor de les universitats de Berna i Heidelberg Des dels anys cinquanta anà publicant nombrosos estudis sobre els elements preindoeuropeus, principalment en les llengües romàniques Investigà també el basc i s’ocupà de la metodologia de la recerca etimològica i la toponímia preromanes En els seus estudis tingué força en compte el cabal prellatí del català, com ho demostren les seves contribucions de la Enciclopedia Lingüística Hispánica 1960

Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679

Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…

Féu recerques en oceanografia i biologia marina, especialment sobre la genètica de les anguiles i altres peixos S'ocupà també de botànica i féu estudis sobre el llúpol

Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En un punt mort’, 1909 i…