Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Josep Maria Nogués Salvatella
Futbol
Futbolista i entrenador.
S’inicià al futbol de base del Futbol Club Barcelona i continuà a l’Igualada, el Melilla, el Lloret, el Júpiter, el Reus Deportiu i l’Hospitalet Com a entrenador dirigí el Vilafranca, l’Igualada, l’Hospitalet 1993-95, el Terrassa 1995-96, el Gimnàstic de Tarragona 1997-2000, el Real Jaén 2002-04, el Girona 2005, l’Écija 2007-08, el Real Betis B 2008-09, el Real Betis durant uns partits a primera divisió 2009 i l’Ejido 2009 També fou director esportiu del Gimnàstic de Tarragona 2010-11
Ramón Seco García
Ciclisme
Ciclista de carretera i directiu.
Residí a Tàrrega a partir del 1954 Guanyà el Cinturó Lleidatà 1959, 1960, el Trofeu Pepsi Cola 1960, el Gran Premi de Sant Miquel 1960, el Trofeu de Melilla 1962 i una etapa del Gran Premi de Catalunya 1960 El 1961 disputà la Volta a Catalunya amb l’equip Faema El 1980, un cop deixà el ciclisme, fundà la Penya 10 x Hora de Tàrrega Fou director esportiu del Club Ciclista Tàrrega, el Club Ciclista Tarragona i la Penya Ciclista Colomina Collaborà amb El Ciclista i Meta 2Mil
José María Calatrava
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult liberal.
Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca
Lluís Pellicer Coma
Futbol
Futbolista.
Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols
El TEDH rectifica una sentència sobre les “devolucions en calent”
El Tribunal Europeu de Drets Humans revoca la seva pròpia sentència del 2017 contra Espanya sobre un cas de les anomenades “devolucions en calent” i dona la raó al recurs presentat pel govern El cas afecta dos migrants que van saltar la tanca de Melilla i van ser retornats immediatament al Marroc El TEDH argumenta en la nova sentència adoptada per unanimitat que els dos migrants es van posar ells en situació d'illegalitat i van utilitzar la força tot i tenir altres opcions Segons les organitzacions de defensa dels drets humans, la nova sentència és un cop als drets dels migrants
Conrad Portas Burcet
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol al juliol del 1925 procedent de l’Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, i havent jugat també al Melilla 1923-24, on feia el servei militar Defensa, amb l’Espanyol jugà cinc temporades, encara que només participà en 4 partits Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1929 Passà de forma efímera pel Futbol Club Barcelona la temporada 1930-31, on actuà tan sols en una ocasió, i acabà la campanya següent al Girona Durant la Guerra Civil Espanyola tornà a l’Espanyol, on jugà algun partit Fou internacional per Espanya en dues ocasions i formà…
Onofre Barceló i Potgi
Història
Mariner.
Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de marina de Maó
Jordi Fernández Pérez
Handbol
Jugador d’handbol.
Format al BM Granollers, destacà com un dels millors extrems de la Lliga ASOBAL El 1996 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual aconseguí la majoria de títols La seva trajectòria en la màxima categoria també inclou els equips del Teucro Pontevedra, BM València i Gummersbach alemany Finalitzà la seva carrera al BM Melilla, Naranco d’Oviedo i BM La Roca Fou internacional absolut 36 vegades El seu palmarès inclou dues Copes d’Europa, dues Lligues ASOBAL, dues Supercopes d’Europa, dues Supercopes d’Espanya i dues Copes del Rei Fou un cop el màxim golejador de la Lliga ASOBAL Quan deixà…
desastre d’Annual
Militar
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d’Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre.
Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina