Resultats de la cerca

Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…

Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s'exiliaren a França pel coll d'Ares fins a Prats de Molló, des d'on, després de ser internats en un camp de presoners, es…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó Arles Castell Corb o de Quercorb Els Banys d’Arles Torre dels Banys Castell de Palaldà Castell de Montdony Torre de Montdony Castell de Montalbà Ceret Vila i castell de Ceret Les Cluses Castell de la Clusa Cortsaví Castell de Cortsaví Torre de Cortsaví Torre del coll de la Porta o de Veterà Montboló Castell de Montboló Montferrer Castell de Montferrer Morellàs i les Illes Castell de Morellàs Fortificació de les Illes Prats de Molló i la Presta Vila de Prats de Molló Torre de la…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial…

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…

Fou redactor de Le Socialiste i de La République i fundador de Le Cri Socialiste i, amb Dalbiez, de Le Cri Catalan Conseller general de Prats de Molló 1925, Perpinyà-est 1931 i president del consell general 1931, fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932

Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE