Resultats de la cerca

Fou atleta del Reial Club Deportiu Espanyol i del SEU de Barcelona, i es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1944 i de decatló 1945 També fou subcampió 1946 i tercer 1947 de decatló Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme 1966-68

Jugador del Club Tennis Barcino de Barcelona, guanyà cinc torneigs de la categoria challenger i dos torneigs de l’ATP Tour Viña del Mar 2003 i Bucarest 2003 Arribà a ocupar la posició 41 en el rànquing de l’ATP individual 2003 Es retirà l’any 2005

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1981-88 procedent del Saragossa Jugava com a migcampista i amb l’equip blaugrana disputà 367 partits i marcà 33 gols Guanyà una Lliga 1985, una Recopa d’Europa 1982, dues Copes del Rei 1983, 1988, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Fou seixanta vegades internacional i marcà 3 gols Jugà la Copa del Món 1986 Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Lleida en dues etapes 1998 i 2000

Fou campió d’Espanya de salmònids amb mosca 2006 amb la selecció catalana

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Creador d’un tipus de teatre anomenat astracanada , d’estructura dramàtica molt simple, amb predomini dels jocs de paraules, disbarats i acudits fàcils Molt fecund, hom en pot esmentar La venganza de don Mendo 1919, Los extremeños se tocan 1926, Faustina 1919, Calamar 1927, etc Morí assassinat al començament de la guerra civil

Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67