Resultats de la cerca

Pels seus treballs sobre velocitat de les molècules gasoses, fotons i ones associades a les partícules pesants rebé el premi Nobel de física l’any 1943

Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer

El 1997 rebé el premi Nobel de química, junt amb Paul D Boyer, pel descobriment del mecanisme enzimàtic associat a la síntesi del trifosfat d’adenosina ATP

Obtingué, juntament amb Minot i Murphy, el premi Nobel de medicina l’any 1934 pels seus estudis sobre el tractament de les anèmies pernicioses amb extrets hepàtics

Pel descobriment 1880 de l’agent causant de la malària Haemamoeba laverani i per altres estudis sobre malalties parasitàries rebé el premi Nobel de medicina l’any 1907

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

Va fer investigacions sobre hormones sexuals, algunes de les quals, com també la vitamina K, aïllà i cristallitzà El 1943 obtingué el premi Nobel de fisiologia i medicina

Investigà l’estructura química de proteïnes i aminoàcids utilitzant mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química l’any 1972, compartit amb el seu collaborador WStein i amb ChAnfinsen

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1976 pels seus treballs sobre els borans, sobre els quals proposà una teoria que n'explica l’estructura dels enllaços

Fou un dels creadors del mètode de datació de restes arqueològiques mitjançant el carboni radioactiu C 1 4 carboni 14 Rebé el premi Nobel de química l’any 1960