Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Erik Alfred Leslie Satie
Música
Compositor francès.
Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…
Marcel Dupré
Música
Compositor, teòric i organista francès.
Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com a organista…
Guy de Lioncourt
Música
Compositor i pedagog francès.
Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…
Charles-Simon Catel
Música
Compositor francès.
A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…
Nicolas Étienne Framery
Música
Escriptor, assagista musical i compositor francès.
Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals…
François Raguenet
Música
Teòric francès.
La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’edició de…
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue…
Alexandre -Étienne Choron
Música
Musicòleg i editor francès.
Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique…
Jean Fournet
Música
Director d’orquestra francès.
Es formà amb el seu pare, flautista i director de banda A quinze anys obtingué una plaça de flautista segon a l’Orquestra del Teatre de les Arts de la seva ciutat natal, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Ph Gaubert i M Moyse Es formà en les disciplines de composició i direcció d’orquestra i obtingué diversos premis El 1950 dirigí l’Orquestra del Concertgebow d’Amsterdam amb un programa dedicat a Ravel Entre els anys 1953 i 1957 actuà de director a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París De nou a Holanda, dirigí l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa de…
Michel Corrette
Música
Organista i compositor francès.
Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari amb temes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina