Resultats de la cerca

al final del segle XIX En fer voltar la maneta, s’accionen alhora un cilindre amb pues corró i les manxes que subministren l’aire a l’orguenet, que consta de vint-i-un tubs construïts totalment de fusta La lectura de les obres programades als corrons és possible mitjançant un joc de lleves que es desplacen en fregar amb les pues i obren les ventoles del secret El desplaçament horitzontal del corró, efectuat gràcies a una palanca, permet d’interpretar fins a nou peces diferents

En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris

Hom les classifica en tres gèneres, segons que el punt de suport sigui situat entre els punts d’aplicació de la potència i de la resistència primer gènere, al costat del punt de resistència segon gènere o al costat del punt de potència tercer gènere La llei d’equilibri d’aquestes màquines relaciona les intensitats de la potència P i de la resistència R amb les distàncies dels punts d’aplicació de la potència a i de la resistència b al punt de suport, segons la fórmula P a = R b Les principals màquines simples són la palanca , la politja i el torn

S’inicià en l’esquí alpí l’any 1950 a la Molina i començà a competir el 1953 amb l’equip del Centre Excursionista de Catalunya Fou campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1960, 1962 i pujà al podi en dos Campionats d’Espanya 1955, 1962 Guanyà la prova d’eslàlom especial i gegant en el Derby Internacional Super Molina 1962 Membre de la Societat Atlètica Barcelona, on practicà la natació sincronitzada des del 1953 i els salts de trampolí i palanca des del 1956 Des del 1991 forma part de l’equip de veteranes de natació sincronitzada del Club Natació Kallípolis

El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió

N’hi ha de mecànics i d’hidràulics Els primers consten generalment d’un mecanisme de cremallera accionat per una maneta o per un joc de palanques a través d’un desmultiplicador de rodes dentades el retrocés de les quals és impedit per cadells altres models es basen en la deformació d’un parallelogram articulat mitjançant la girada d’un cargol de doble rosca Els segons es basen en l’acció d’un èmbol de gran secció que puja en omplir-lo amb oli bombat per un altre èmbol, més petit, que és accionat a mà, mitjançant una palanca

Membre del Club Natació Montjuïc, el 2003 fou campiona absoluta d’Espanya de salts sincronitzats de trampolí de 3 m i de palanca de 10 m, fent parella amb la saltadora balear Francesca Bauzà Aquest mateix any també aconseguí els títols estatals d’hivern i d’estiu en trampolí d’1 m i de 3 m en el campionat per grups d’edat Amb la selecció espanyola, participà en el concurs Open d’Escòcia 2002, en la trobada d’Aquisgrà, Alemanya, i en el Campionat d’Europa júnior 2003, totalitzant vint-i-una actuacions internacionals tres en categoria absoluta i divuit en categoria júnior

N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el text…