Resultats de la cerca

Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna

La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Jugadora central formada al Tarragona, la temporada 2001-02 marxà a l’Agrupación Deportiva A Pinguela, amb la qual debutà a la màxima categoria Fitxà pel Torrelavega 2002-04, el Club Voleibol JAV Olímpico 2004-05 i l’Hotel Cantur Las Palmas 2005-06, amb el qual es proclamà subcampiona de la Superlliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d’Espanya Després de dues temporades sense jugar, retornà a l’ADA Pinguela 2008-11, on ascendí a la Superlliga i es convertí en la capitana de l’equip gallec

Situada a l’E de l’illa de Gran Canaria, hi ha conreus tropicals i turisme

Jugadora collocadora, es formà a les categories inferiors del Sabadell, equip amb el qual competí a la Superlliga La temporada 2003 fitxà pel Sant Cugat, l’any següent pel CVRH Las Palmas Hotel Cantur i l’altre pel CV Sanse madrileny, on coincidí per segona vegada amb Ángel Babio com a entrenador Durant les dues temporades al club madrileny, aconseguí l’ascens a la Superlliga la temporada 2006 i disputà la fase final de la Copa de la Reina 2007 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb què obtingué una Spring Cup 2007, i amb la catalana

Jugà en diversos equips canaris, en la Cultural Leonesa i en l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel RCD Espanyol la temporada 1944-45 Actuava d’extrem dret i fou jugador blanc-i-blau fins la campanya 1949-50 Amb l’Espanyol disputà 129 partits de Lliga, marcà 52 gols i fou finalista de Copa 1947 Posteriorment jugà al Saragossa, i al Las Palmas Fou quatre vegades internacional i participà en la Copa del Món 1950 Amb la selecció catalana disputà 2 partits i anotà un gol En retirar-se exercí d’entrenador i dirigí nombrosos equips, entre els quals la UE Lleida 1966-67

Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils 1961, a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones 1960 i 1971, a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande Fou també autor de la Torre de València 1970, a Madrid Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale di Milano 1956, el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York 1964-65, donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea 1968 Fou encarregat 1971 per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Posteriorment dirigí la de Las…

S’inicià en les categories regionals formant part del Badalona, l’Europa i el Vilanova El fitxà el Nàstic de Tarragona i debutà a primera divisió el 1948, on jugà 41 partits en dues temporades 1948-50 Traspassat a l’Atlético de Madrid, una lesió de genoll el deixà quasi inèdit durant dues temporades Posteriorment jugà al Celta de Vigo 1952-55, l’Hèrcules 1955-58 i l’Alacant 1958-59, i es retirà al Crevillent el 1960 En total jugà 65 partits a primera Posteriorment, entrenà nombrosos equips i d’aquesta etapa cal destacar els ascensos a segona divisió aconseguits amb el Nàstic, l’Eldense, el…

La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional…