Resultats de la cerca

Essent arquebisbe de Ravenna 1072, es rebellà contra Gregori VII i sostingué l’emperador Enric IV, el qual l’elegí papa i l’hi mantingué fins que morí

A 16 anys debutà a Bolonya, i el 1722 anà amb Händel a Londres, on cantà amb èxit Ottone El 1732 actuà amb la seva rival Faustina Bordoni en l’òpera Euristeo , de Hasse

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven

Deixeble dels Carracci Decorà a Roma el Palazzo Farnese 1602, el Palazzo Mattei 1615 i la cúpula de Sant'Adrea della Valle 1625-27 A la catedral de Nàpols féu el Paradís de la capella de San Gennaro 1643 La seva pintura té un gran domini de la perspectiva i dels escorços violents

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el director d’…

Campió de lluita, Jacques Becker el revelà en el paper de dur a Touchez pas au grisbi 1953 Després afegí una gran humanitat en els papers que interpretà a Ascenseur pour l’échafaud 1957, de L Malle, Montparnasse 19 1957, de J Becker, Les tontons flingueurs 1963, de G Lautner, Les grandes gueules 1965, de R Enrico, Le deuxième souffle 1966, de JP Melville, 1967, L’aventure c'est l’aventure 1972, de C Lelouch, Cadaveri eccelenti 1976, de F Rosi

Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu…

Exmonjo, poeta cortesà i escriptor prolífic, fou famós per la seva habilitat versificadora La part millor de la seva obra són les cançons amoroses Navigazione d’amore, L’imbarcamento per Citerea, L’isola amorosa i una collecció d’epitalamis, La camera nuziale , eròtics i plens de penetració psicològica

Enginyer civil i arquitecte 1853, fou catedràtic de geometria superior a la Universitat de Bolonya 1860 i director de l’escola d’enginyers de Roma 1873 Senador, ocupà el ministeri d’instrucció pública 1898 Fou l’impulsor de la geometria pura a Itàlia Entre les seves obres cal remarcar Elementi di geometria projettiva 1873 i Elementi di calcolo grafico 1874