Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
picossada
Quantitat important, però indeterminada, de diners.
pic
Pic
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada en diversos oficis, especialment en agricultura, mineria i obres públiques, que consisteix en una peça de ferro o d’acer, en general lleugerament corbada, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, generalment de fusta, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems i que permet d’arrencar manualment minerals tous o prèviament disgregats, cavar terres dures, arrencar paviments, etc.
tuc
Al Pallars i a la Ribagorça, pic, cim.
clavellina
Clavellina
Sergio Picó (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta subllenyosa, de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de fulles linears i flors solitàries o en grups de dues o tres, situades a l’extrem de tiges llargues i esveltes.
És originària d’Europa i hom la conrea com a planta ornamental
Tommaso Landolfi
Literatura italiana
Novel·lista italià.
La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc
Publicacions de La Revista
Col·lecció fundada per Josep Maria López-Picó, el 1916, com a complement de La Revista.
Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis fins a l’esclat del 1936, edità cent quaranta-tres títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner La collecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-JM López-Picó
principat i ducat de Mirandola
Geografia històrica
Estat italià centrat en la ciutat i el castell homònim del llinatge dels Pico, que en tenien la senyoria des del s XIV.
Erigit en comtat de Mirandola el 1514 i en principat de Mirandola el 1596 per l’emperador i en ducat de Mirandola des del 1617 Els Pico foren deposats del ducat el 1708 per l’emperador Josep I, en temps del duc Francesc Marca I, pel fet d’haver cedit la ciutat als francesos, i fou reunit amb el marquesat de Concordia als Este, ducs de Mòdena, que se l’incorporaren, fins que fou annexat al regne de Sardenya el 1860