Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
retracte
Matemàtiques
Conjunt tancat que és imatge per una aplicació contínua d’un conjunt més ampli que el conté en un espai topològic.
Així, per exemple, un cercle és el retracte del quadrat circumscrit que el conté
lluerna
Dret català
Obertura destinada a rebre llum a través del predi veí, que té una amplària constant, en el parament extern, de dotze centímetres i una alçària variable, entre la mínima de quaranta-cinc centímetres i la màxima de setanta, establerta pel dret civil català com a límit del dret de propietat.
L’existència d’una lluerna legítima obliga el veí a deixar en la seva edificació una adrona d’un metre quadrat
pren
Indústria tèxtil
En un teixit, punt d’encreuament en què el fil d’ordit ve posat sobre el de trama.
Hom l’indica en el paper quadriculat emprat per a representar el lligat, marcant el corresponent quadrat amb qualsevol color o signe convencional
pascal
Física
Unitat SI de pressió i tensió.
Equival a la pressió d’1 newton per metre quadrat, o sia 1 Pa = 1N/m 2 Rep el seu nom del físic Blaise Pascal
raó de semblança
Matemàtiques
Donades dues figures geomètriques semblants, raó entre les longituds dels elements corresponents.
La raó entre les àrees és el quadrat de la raó de semblança, mentre que la raó entre els volums és el cub de la raó de semblança
Un fogatge de Catalunya presenta un dèficit d’unes 40.000 persones respecte al del 1359
Un fogatge de Catalunya presenta un dèficit d’unes 40000 persones respecte al del 1359 La població catalana és d’uns 331000 habitants i la densitat, d’11 habitants per quilòmetre quadrat
àcid esquàric
Química
Àcid orgànic en què els quatre àtoms de carboni formen un quadrat.
S’empra en síntesi química Tant l’àcid esquàric com alguns dels seus derivats serveixen per a eliminar les berrugues L’èster dibutílic de l’àcid esquàric s’empra per prevenir a l’alopècia
sarja
Indústria tèxtil
Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat.
La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina té una…
pal
Pal
Heràldica
Peça fonamental que travessa verticalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix amb el nombre si són més de quatre pals, és la meitat del pal normal i s’anomenen verguetes Si l’escut és caironat, quadrat o rodó, l’amplària és inferior
peu
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades.
Hom el representa per ft i equival a 30,48 cm Per a superfícies i volums són emprats, respectivament, el peu quadrat 0,0923 m 2 i el peu cúbic 0,027 m 3