Resultats de la cerca

S’inicià el 1996 en el Club Natació Badalona Fou campió de Catalunya 2007 a Montgat Des del 2008 competeix en el Circuit Català de Surf És membre de la junta directiva del Club Natació Badalona i responsable de les seccions esportives no federades

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas i el 1998 el…

Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…

Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893

Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer…

Mines Castell s XV amb restes d’una mesquita s XI-XII i església parroquial d’estil manuelí s XVI

El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica

Centre industrial metallúrgic i d’estiueig Destaquen l’església de tres naus, construïda entre els s XVI i XVIII, amb retaule de fusta, i el pont medieval

Centre industrial Hi ha agricultura i ramaderia bestiar de llana