Resultats de la cerca

Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’Estrella FITA 1100 1968 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1968, la Lliga Catalana 1968 i el Campionat de Catalunya 1969, i participà per primera vegada en una competició internacional en el Campionat d’Europa 1968 Entre el 1966 i el 1972 també guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Concurs Enric Tarragó, el Concurs de Santa Úrsula, el Trofeu de Sant Sebastià, el Trofeu Saludes o el Concurs Miquel Boadella

S’inicià el 1935 a Barcelona, on jugà en equips com l’Eagle, el Luna o el Patria, però després de la Guerra Civil tornà a Girona i participà en la fundació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 Fou l’introductor de l’hoquei sobre patins a Galícia, on fundà la secció d’aquest esport del RCD de la Corunya, amb el qual jugà, i a Cantàbria, on fundà l’Sniace de Torrelavega, el qual dirigí durant molts anys El 1954 publicà Hockey sobre patines

Competí representant el Club Esportiu Atenea Fou segon en els Campionats d’Europa en les categories de menys de 70 kg i parelles 2002 El 2010 obtingué la tercera posició en els Campionats del Món en la categoria de menys de 70 kg, es proclamà campió de Catalunya de la mateixa categoria i guanyà l’Obert de Catalunya de menys de 75 kg Formà part de la selecció catalana

Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…

Estudià i es llicencià a Barcelona el 1921 S'especialitzà en dret hipotecari i en dret successori, especialment dins el dret català Fou notari i registrador de la propietat Cursà la carrera judicial i fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya Redactà en gran part la secció de dret successori de la Compilació del dret civil especial de Catalunya aprovada el 1960 El 1972 fou investit doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona És autor de més de 200 treballs, entre els quals destaca el tractat Derecho hipotecario 1968 Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i…

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’ El Amigo del Pueblo  1849, i collaborà a El Ensayo  1848 i a la Revista de Ambos Continentes  1858 Collaborà també al Diario de Palma  i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la lechuza i Vigilias del hogar…