Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Félix Santos i Sebastián
Música
Compositor i mandolinista castellà.
Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del Liceu El 1916…
Sebastián Aguilera de Heredia
Música
Compositor i organista aragonès.
Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…
Sebastián López de Velasco
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat…
Genaro Zelaieta San Sebastián
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral dret, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1986-88 procedent de la Real Sociedad Jugà 38 partits de Lliga amb l’equip vallesà a primera divisió Fou internacional per Espanya en sis ocasions
Jesús Manuel Sebastián Hernández
Columbofília
Columbòfil.
És membre del Club Columbòfil Missatgers de Gavà, però té un colomar propi a Castelldefels En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya de coloms joves 2009, 2010 i l’As Paloma Yearling 2010
Francesc Climent i Sebastián
Industrial.
Dirigí l’empresa metallúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València al s XIX
Johan Sebastian Cammermeyer Welhaven
Literatura noruega
Poeta noruec.
Professor de filosofia, enamorat del Romanticisme de to clàssic, a través de Dinamarca, s’enfrontà amb els nacionalistes apassionats del seu temps, sobretot amb HAWergeland Però amb el temps retrobà un sentit viu de la terra La seva obra traspua resignació, elaborada amb un lirisme depurat, com ara en Norges Daemring ‘Crepuscle de Noruega’, 1834, Digte ‘Poesies’, 1839 i Nyere Digte ‘Noves poesies’, 1845 Digtets Aand ‘L’esperit de la poesia’, 1845 és una prospecció crítica fonamental
Sebastián Ramírez de Fuenleal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i administrador castellà.
Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542
Sebastián Iradier y Salaverri
Música
Compositor basc.
El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina