Resultats de la cerca

Vigent a partir d’aquest mateix any, és format per tretze consellers Francesc Tarrés i Marí, del PSIB-PSOE, fou el primer president El succeïren Vicent Serra i Ferrer 2011-15, del PP Vicent Torres i Guasch 2015-19, del PSOE i Vicent Marí i Torres des del 2019, del PP

Fundat el 2006, fou impulsat per un grup d’orientadors berguedans Participa en competicions d’àmbit català El 2010 coorganitzà el Campionat de Catalunya d’orientació i aconseguí la tercera plaça en la prova de relleus L’equip júnior es proclamà campió de Catalunya el mateix any Alguns dels seus esportistes més destacats són Pau Llorens, David Tarrés, Sergio Peláez, Adrià Sunyer i Sílvia Perarnau

Situació Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda Mapa 33-16 417 Situació 31CF352923 S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240 JAA-CPO Història El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills…

Vida i obra Membre de la família de la pagesia benestant Bellsolell, la qual redactà, al llarg de cinc generacions, del 1666 al 1838, un llibre amb les funcions de diari, llibre de memòries i copiador de textos diversos La part d’Anton del 1771 al 1820 inclou referències als esdeveniments històrics contemporanis els Rebomboris del Pa, de Vic i Barcelona, els trasbalsos de la Guerra Gran i la guerra del Francès, entre d’altres i algunes composicions poètiques en castellà Bibliografia Simon i Tarrés, A 1993 Vegeu bibliografia

Es formà al Club Natació Kallípolis Juntament amb la seva germana Andrea , sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés, participà en molts dels èxits de la selecció espanyola en la primera dècada del segle XXI Entre el 2002 i el 2007, competí en les proves en equip i combinada combo i guanyà dues medalles de plata 2006 i una de bronze 2002 en els Campionats d’Europa, i una plata 2007 i tres bronzes 2005, 2007 en els Campionats del Món Fou olímpica als Jocs d’Atenes 2004

Formada al Club Natació Kallípolis Després de destacar com a júnior, Anna Tarrés la incorporà a la selecció espanyola absoluta el 2009, i guanyà l’or al combo i la plata per equips a la Copa d’Europa 2009 Posteriorment assolí les medalles de bronze per equips en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i els Campionats del Món 2011 els títols europeus en equip i combo 2012 i les medalles de plata continentals 2010 en aquestes mateixes proves, i el subcampionat en la Copa d’Europa 2011

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics

Aquesta fortalesa era residència de la família anomenada Vilanova, la qual des d’abans del 1085 detentà la castlania del castell del Brull, i perdurà en el càrrec fins al 1415 La domus va ser abandonada el segle XIII quan la família Vilanova s’uní amb els Esparreguera De l’edifici antic només queden uns pocs vestigis situats a l’antiga quadra de Terrassola, a llevant del terme de Seva, en un tossalet a l’altra banda del Gurri, prop del derruït mas de Can Moreu i gairebé enfront del mas Tarrés de Terrassola

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés