Resultats de la cerca

Fou la primera associació musical estable a Tarragona amb mitjans i iniciatives per a dur a terme concerts de música clàssica La seva activitat consistí principalment en l’organització de concerts i recitals a càrrec d’eminents solistes, agrupacions instrumentals i orquestres de fama internacional Hi actuaren intèrprets de la talla de la soprano Maria Barrientos, les pianistes Blanca Selva i Paquita Madriguera, els pianistes Arthur Rubinstein, Alfred Cortot, Emil Sauer i Ricard Viñes, el violoncellista Pau Casals, el director i compositor Joan Lamote de Grignon, els germans…

Format per estudiants de l’Antiga Universitat Laboral que es constituí el curs 1956-57, fou impulsat pels professors Juanjo Martín i Luis Cerdán, amb la collaboració de Javier Herrero A partir del 1960 organitzà competicions internes que involucraren més de 400 jugadors El primer equip disputà les quatre primeres edicions de la Lliga 1965-68 El seu millor resultat fou el subcampionat de la temporada 1966-67 El 1968 desaparegué

Organitzada pel Club Ciclista Campclar des del 1991, la primera edició tingué un miler de participants Se celebra entre els mesos d’abril i maig, amb un recorregut d’uns 17 km pels barris de Sant Pere i Sant Pau L’edició del 2010 superà els 8000 participants

Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny

L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià La senyoria de…

Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…

Els musulmans ocupen Tarragona

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps…