Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
príncep | princesa
En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
Així, a Catalunya-Aragó, el príncep de Girona a Castella-Lleó, el príncep d’Astúries a Portugal, de primer el príncep del Brasil i després el príncep de la Beira a Navarra, el príncep de Viana a Anglaterra, el príncep de Galles , a Itàlia, el príncep del Piemont o de Nàpols , etc
Minho
Divisió administrativa
Regió de Portugal, formada pels districtes de Viana do Castelo i Braga.
De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga
Guillem Ponç de Fenollet i Girgós
Història
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial.
Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga féu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya
Bernat Gralla
Història
Política
Polític, ciutadà honrat i paer de Lleida (1453 i 1461).
Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464
Diego de Morlanes
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit
Juli Cebrian i Mezquita
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Germà de l’erudit Lluís Cebrian i Mezquita Deixeble de Carles Giner i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on fou professor i acadèmic Autor de pintura històrica Ausiàs Marc llegint les seves trobes al príncep de Viana , vers el 1884, fons del Museo de Arte Moderno de Madrid i religiosa, de retrats i pintura de flors
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
Joan Boada
Historiador.
Rector de Sant Iscle de Colltort Garrotxa Escriví 1473 un Memorial e calendari de les coses fetes e passades , crònica que abraça el període entre el 1348 i el 1486, interessant sobretot per la referència a la guerra contra Joan II i als conflictes dels remences, fets dels quals fou testimoni Recollí el rumor de l’emmetzinament de Carles de Viana i dels miracles que li foren atribuïts després de la mort
Felip d’Aragó i de Navarra
Història
Comte de Beaufort, mestre de Montesa. Fill natural de Carles, príncep de Viana.
Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle, Ferran II de…
Jaume d’Aragó
Història
Baró d’Arenós.
Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina