Resultats de la cerca

Conreà diversos gèneres La seva millor obra és la novella realista La ciudad de un hombre 1945, on descriu, amb prosa planera, la vida de les classes humils i propugna per a elles una solució revolucionària Publicà també Historia de perros 1950, De espaldas a la luna 1964 i Aunque llueva 1970

Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia, amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos 1928, Papeles de Recienvenido 1929 i Una novela…

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907

Installat a París, el 1913 conegué Mallorca a través d’Anglada i Camarasa El 1928 comprà la península de Formentor per construir-hi un hotel, els beneficis del qual havien d’ésser invertits en el foment de l’art Retornà a l’Argentina el 1934

Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

Proscrit per Rosas, hagué d’exiliar-se Collaborà en la premsa política i literària Hom assenyala entre els seus llibres de poemes El peregrino 1846 i A Rosas el 25 de Mayo 1843, que és una imprecació contra el tirà La seva novella Amalia 1851-55 inicià la novellística argentina

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o la guerra 1970

És autor de La gloria de Don Ramiro 1908, situada a l’Espanya de Felip II, de Zogoibi 1926 i d’altres novelles i d’obres de teatre