Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
les Santes Maries de la Mar
Petita vila marinera de la Camarga (Occitània), a l’actual departament francès de les Boques del Roine.
És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona
sàbat
Religió
Esoterisme
En les llegendes medievals germàniques, divulgades pel Romanticisme, reunió nocturna de bruixes i bruixots per celebrar llur festa en homenatge al diable.
Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
Artur Rigol i Riba
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador de jardins.
Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933
Antoni Rosich i Catalan
Literatura catalana
Escriptor.
Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy
,
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
dixi
Lingüística i sociolingüística
Funció que consisteix a assenyalar algú o alguna cosa present en el moment de la comunicació (jo, ell; ací, allà).
Hom parla de dixi en fantasma quan els elements afectats de dixi no són físicament presents, sinó recordats o imaginats
anar
Moure’s dirigint-se a un indret determinat que no és ni ací
ni aquí
, indicat per una determinació circumstancial.
flipper
Jocs
Màquina inventada als EUA.
Amb la qual hom practica un joc que consisteix a obtenir un nombre de punts fixat per endavant fent córrer successivament unes boles a través d’un pla inclinat en el qual hi ha un seguit d’obstacles, els quals, en ésser tocats per la bola, la projecten en diferents direccions alhora que atorgen un nombre de punts determinat El jugador ha d’impedir, movent dues aletes d’ací ve el nom de la màquina, que la bola s’introdueixi en un forat de la part inferior del pla Si el jugador aconsegueix els punts necessaris, rep com a premi la possibilitat de jugar una altra partida de franc
Joan Luís i Pérez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina