Resultats de la cerca

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Participà activament en el cop d’estat 1958 que enderrocà la monarquia Cap de govern, instaurà un règim nacionalista i neutralista, s’oposà a l’autonomia dels kurds, a les companyies petrolieres i a l’aliança amb Jordània, cercant suport en els comunistes Fou empresonat i executat arran del cop d’estat del 1963

N'hi ha de dos tipus el del nounat, resultat d’una falta de tensioactiu pulmonar, i el de l’adult com a conseqüència d’una altra malaltia, pulmonar o no infeccions pulmonars, pancreatitis, necrohemorràgica, inhalació de tòxics, etc la síndrome té una gran mortalitat i el seu coneixement és una evolució contínua És activament investigada

Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Estudià a Istanbul, i hi fou professor de sociologia a la universitat Fou membre del comitè Unió i Progrés, i conspirà contra el règim absolutista d’Abdülhamit II Fou deportat pels britànics a Malta 1921 Establert de nou a Turquia, contribuí activament a la revolta de Mustafà Kemal És autor de diverses poesies i d’assaigs sobre sociologia

Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua

Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista