Resultats de la cerca
Es mostren 10534 resultats
Otto Lummer
Física
Físic alemany.
El 1895 realitzà d’una manera pràctica, juntament amb Wien, el cos negre imaginat hipotèticament per Kirchhoff Amb Pringsheim 1897 comprovà experimentalment la llei de Stefan-Boltzmann i establí les bases que permeteren a Planck de formular la teoria quàntica
Daniel Casper von Lohenstein
Literatura alemanya
Teatre
Novel·lista i dramaturg alemany.
Amb la novella inacabada Arminius , d’abast patriòtic, ofereix una obra de gènere enciclòpedic S'imposà, però, com a gran dramaturg barroc, molt hàbil si en la seva obra el destí juga amb l’home, tot s’hi ordena a salvar la moral Escriví Kleopatra 1661, Agrippina 1669, Sophonisbe 1665-66, etc
Johannes Cochleus
Filosofia
Nom amb què és conegut el teòleg i humanista alemany Johann Dobeneck.
D’antuvi amic de Luter, el combaté després activament Publicà Commentaria de actis et scriptis Lutheri 1549, biografia partidista que exercí una prolongada influència
Carl von Clausewitz
Història
Militar
General i teòric militar alemany.
Lluità contra la França revolucionària, estigué al servei de Rússia, després ingressà a l’estat major alemany i combaté a Waterloo Des del 1818 dirigí l’escola de guerra La seva obra Vom Kriege ha estat el fonament del modern pensament militar alemany i ha influït poderosament les concepcions de la guerra dels teòrics del marxisme Marx, Engels, Lenin
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en medis gasosos
Alois Alzheimer
Medicina
Metge alemany.
Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer
la Rodona
Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada, d’Illa (Rosselló), romànica del s XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila.
Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà.
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
Troia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, situada als territoris de la Tròade, prop de l’estret dels Dardanels (actualment, el pujol de Hisarlik, Turquia).
Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es tractava,…
àncora de cep

Àncora de cep
© fototeca.cat
Transports
Àncora amb una barra en la seva part superior, actualment de ferro o d’acer, col·locada en direcció perpendicular al pla determinat pels dos braços.
L’angle de presa ha de valer uns 115° Actualment aquest tipus d’àncora es troba en desús a causa, sobretot, de les dificultats que suposa la seva estiba En són models importants l’àncora de l’almirallat i l’àncora de Rodger
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina