Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Caprabo

Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el 1959 per les famílies Carbó, Prat i Botet Fins a la dècada dels noranta s’expandí gradualment per tot el territori català, i posteriorment a la resta de l’Estat espanyol El 1992 creà la pròpia marca de productes i el 1995 inaugurà la primera estació de servei per a carburants a preus més baixos Des del 2001 disposa d’un servei d’encàrrecs en línia i el 2003 adquirí la cadena de supermercats Alcosto El mateix any la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entrà com a accionista de l’empresa Els primers anys del segle XXI era la tercera empresa a l’Estat espanyol de capital…
Banco Popular Español
Entitat bancària de caràcter cooperatiu fundada a Madrid el 1926 amb el nom de Banco Popular de los Previsores del Porvenir.
El 1947 canvià el nom per l’actual Des dels anys quaranta s’expandí a tot l’Estat espanyol, amb el suport inicial del Banco Central, mitjançant l’obertura d’un gran nombre d’oficines i el control dels bancs regionals Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Galicia, Banco Vasconia i Banco Popular Hipotecario El 1968 establí la primera sucursal a França La xarxa s’amplià fins a esdevenir filial 1991, Banco Popular France, venuda a Crédit Mutuel el 2008 Des del final dels anys vuitanta creà diverses societats amb el grup alemany Allianz, i amb altres entitats…
Ramon de Vallbona
Cristianisme
Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.
S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de…
La Spezia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
Situada a la Riviera de Levante, a la petita plana que envolta el golf de La Spezia , adquirí importància al s XIX en ésser convertida en port i arsenal militar Actualment les drassanes i l’activitat portuària hi tenen la màxima importància
Miguel del Campo
Agronomia
Agrònom.
Agustí calçat, adquirí coneixements agronòmics al convent d’Aigüesvives, des del qual passà al d’Alzira És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos 1800
Josep Maria López i Campello
Metge.
Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid
Starhemberg
Llinatge noble de l’Alta Àustria, l’estirp del qual és Gundakar de Stainpach (1130), batlliu de Garsten, el net del qual, Gundakar de Storchenberg, bastí prop de Haag, vers el 1240, el castell de Storchenberg, dit després de Starhemberg.
Per enllaç matrimonial 1530 adquirí el comtat de Schaumberg ara Schaumburg i els seus membres foren comtes des del 1643 i prínceps del Sacre Imperi des del 1765 cal esmentar-ne el comte Guido von Starhemberg i el príncep Ernst Rüdiger von Starhemberg
Parjanya
Mitologia
Divinitat de l’antic panteó ari.
Adquirí en el període vèdic unes connotacions totalment noves, gràcies a les quals acabà coincidint plenament amb el principi creador per excellència, anomenat, segons els passatges, el Primogènit de la Veritat prathamajā ṛtasya , l’Impulsor savirtṛ , l’Autor de l’Univers viśvakarman , etc
Llop IV de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1254-88).
Fill de Dídac III, ajudà Sanç IV de Castella contra els infants de la Cerda Afavorí els jueus El gran poder econòmic que adquirí mitjançant el comerç amb Castella i Aragó provocà el temor de Sanç IV, el qual el féu assassinar
Lentini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Fundada el 729 aC, fou escenari de les guerres púniques i de les invasions àrabs i adquirí un cert dinamisme durant l’edat mitjana Les excavacions arqueològiques n'han tret al descobert restes de fortificacions, així com bronzes i terracotes de l’època clàssica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina