Resultats de la cerca

Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví sainets en català, com Pepa la bonica , i, en castellà, comèdies com Virgen y mártir i drames com ara Las culpas de los padres

Especialista en esquena, fou afiliat al Club Natació Premià fins el 1985 Amb aquest club fou campió absolut de Catalunya de 100 i 200 m 1984, 1985 En l’àmbit estatal fou medalla de bronze en els Campionats d’Espanya absoluts en 100 m 1985 i en 200 m 1984, 1985 El 1986, a les files del Club Natació Montjuïc, aconseguí el subcampionat d’Espanya d’hivern en els 200 m esquena

De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua

Treballà de tipògraf i collaborà a “Idea Nova” i “El Igualadino” Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, de la federació de rabassaires Collaborà a “El Poble Català” 1916 i després a “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich Notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques