Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
terme
Matemàtiques
Cadascuna de les parts que formen una expressió algèbrica additiva.
Així, en 5 x 2 -3 x+2 hi ha tres termes 5 x 2 , -3 x i +2 En general hom parla de termes algèbrics, trigonomètrics, exponencials, logarítmics , etc, segons que les variables apareguin afectades per les respectives funcions algèbriques polinomis, trigonomètriques sinus, cosinus, tangent, etc
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
graf
(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que…
gènere d’una corba
Matemàtiques
Nombre que, segons una certa classificació, correspon a una corba algèbrica.
Per a les corbes planes el gènere g és donat per l’expressió n essent-hi l’ordre o grau de la corba i μ x l’ordre de multiplicitat de cadascun dels punts múltiples de la corba
àlgebra matricial
Matemàtiques
Teoria algèbrica que s’ocupa de les operacions entre matrius ( matriu)
.
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
endomorfisme
Matemàtiques
Aplicació d’una certa estructura algèbrica E en ella mateixa, conservant-la.
Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el determinant del producte de dos endomorfismes és…
coeficient
Matemàtiques
Nombre o paràmetre que multiplica una expressió algèbrica en forma de monomi.
quantitat
Matemàtiques
Qualsevol expressió aritmètica, algèbrica o analítica a la qual hom atribueix un valor.
Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…