Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Los Lagos
Divisió administrativa
Regió de Xile.
La capital és Puerto Montt 175 000 h est 2002 S'estén per la depressió longitudinal i la serralada dels Andes, ocupada per llacs d’origen glacial els principals són el Llanquihue, el Puyehue i el Ranco Hi neixen els rius Bío-Bío i Toltén Centres importants són Osorno i Valdivia
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
salina de Coipasa
Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
Centre Excursionista de Maspujols
Excursionisme
Club excursionista de Maspujols.
Fundat el 1975, organitza travesses de muntanya i caminades populars Realitzà diverses expedicions als Andes, de les quals destaquen ascensions a l’Aconcagua, el Chimborazo, el Huayna Potosí i el Cotopaxi També organitza un concurs d’escalada al seu rocòdrom, a més de projeccions sobre temes muntanyencs El 2011 tenia uns 130 socis
Agrupació Excursionista Bufalà
Excursionisme
Entitat excursionista de Badalona.
Fundada el 26 de març de 1961, té secció d’alpinisme, esquí de muntanya, escalada, bicicleta de muntanya i descens de barrancs Els seus membres han fet expedicions als Andes 1989 i Kenya 1990 Des del 1986 organitza la Setmana de Muntanyisme de Badalona El 2009 tenia al voltant de 130 associats
Chubut
Riu
Riu de l’Argentina, a la Patagònia (800 km).
Neix als Andes, als contraforts del mont Tronador Flueix de nord a sud fins a Leleque, on pren la direcció sud-est En arribar a Paso de Indios gira vers l’est fins que rep per la dreta el riu Chico, i gira vers el nord-est fins a desembocar a l’Atlàntic, a Rawson
Associació Excursionista de Cerdanyola
Excursionisme
Entitat excursionista de Cerdanyola del Vallès.
Fundada el 5 d’octubre de 2000, ha organitzat diverses expedicions La més destacada, l’AEC-CIMS als Andes 2004, en la qual Lluís Trabalón i Pau Centellas assoliren l’Huascarán Nord 6655 m i altres cims de la Cordillera Blanca del Perú Entre els esportistes formats a l’entitat destaca l’escalador Víctor Esteller
Antoni Llasera Parera
Antoni Llasera (expedició Everest 1982)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap