Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
André Michaux
Botànica
Geografia
Explorador i botànic francès.
Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes
André Messager
Música
Compositor francès.
Estudià amb Saint-Saëns a l’escola de Niedermeyer Autor d’operetes i òperes còmiques amables i reeixides, com La Béarnaise 1885, Isoline 1888, La Basoche 1890, Véronique 1898, Fortunio 1907, Passionnément 1926, etc També escriví ballets, com Les deux pigeons que estrenà Roseta Mauri, el 1886, a l’Opéra de París Dirigí l’Opéra-Comique de París 1898-1904 i l’orquestra de l’Opéra També deixà música per a piano
André Lhote
Pintura
Pintor i crític d’art francès.
S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard
André Llhote
Pintura
Pintor i crític d’art.
S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard
André Martinet
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a la Sorbona des del 1960, féu estudis sobre lingüística general Éléments de linguistique générale, 1960, A Functional View of Language , 1962, La linguistique synchronique Études et recherches , 1965, Le langage , 1968, redactat per un equip de lingüistes dirigit per ell fonologia Phonology as Functional Phonetic , 1949, i Economie des changements phonétiques, Traité de phonologie diachronique , 1955, fonètica Dictionnaire de l’ortographe alfonic , 1980, sintaxi Syntaxe générale , 1985 i lingüística històrica Des Steppes aux océans l’indo-européen et les indo-européens , 1987…
André Lwoff
Bioquímica
Bioquímic francès.
Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica
André Lurçat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès, germà de Jean Lurçat.
Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports
André Lallemand
Astronomia
Astrònom francès.
Féu estudis de tipus fotomètric i els aplicà a la corona solar i a les imatges estellars Fou l’inventor de la càmera electronogràfica Fou astrònom titular de l’observatori de París, professor del Collège de France i membre de l’Académie des Sciences
André Lalande
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948
André Jolivet
Música
Compositor francès.
Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina