Resultats de la cerca

Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir

Hom les anomena veta de tres, veta de quatre, veta de quatre amb ànima , etc, segons que siguin formats per tres cordons, per quatre o per quatre torçats en espiral al llarg d’un altre cordó que és l’ànima, respectivament

És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis

La tanca és constituïda, generalment, per un bloc prismàtic, anomenat falca , travessat transversalment per un forat del mateix diàmetre que l’ànima del canó els eixos d’ambdós coincideixen quan la tanca és oberta i la part no foradada del bloc obtura l’ànima en accionar-lo transversalment al canó tanca de falca o per mitjà d’un bloc proveït d’una rosca de filets de pas molt petit que és enroscat a la part posterior de la cambra on és collocat el projectil tanca de cargol

Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement

En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…