Resultats de la cerca

Es mostren 56 resultats

salat portulacoide

Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de color gris blanquinós, amb tiges dretes o procumbents, sovint radicants, amb fulles oposades, oblongues o lanceolades, enteres i gruixudes, amb flors petites d’un verd groguenc, reunides en inflorescències espiciformes, i amb fruits en aqueni.
Es fa en maresmes, a quasi tot el litoral europeu
Gran enciclopèdia catalana

proteals

Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
Gran enciclopèdia catalana

centrant

Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les valerianàcies, de fulles enteres o pinnades, oposades, i de flors, disposades en cimes corimbiformes, vermelles, blanques o de color de rosa, amb una corol·la infundibuliforme gibosa a la base i amb un calze que es transforma en el plomall del fruit, aqueni, en aquest cas.
Gran enciclopèdia catalana

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans

pinya de Sant Joan

Pinya de Sant Joan

P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)

Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
Gran enciclopèdia catalana

Les fabàcies o papilionàcies

El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
Història natural dels Països Catalans