Resultats de la cerca

Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren…

Estudià musicologia a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà 1927 i fou professor assistent del departament de musicologia 1927-30 Cursà estudis de documentació a Dresden i Leipzig i el 1934 obtingué el títol en l’especialitat de música impresa Després d’exercir com a bibliotecari a la Technische Hochschule de Dresden 1931-33, esdevingué director dels arxius de l’editorial Breitkopf & Härtel a Leipzig 1933-42 El 1946 fundà la secció musical a la Biblioteca de la Ciutat i de la Universitat de Frankfurt, que dirigí fins el 1963 La seva extensa obra en la bibliografia musical i en…

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon que tanca el…

Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible de La donzella…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta títols…

No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a voluntat i…

Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan segle XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del segle XIII, hom construí la capella…