Resultats de la cerca

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta…

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una…

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació  Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel  i Josep Maria  fou un assidu collaborador de la revista  En…

Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos museus de…

Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Estudià medicina a la Universitat de Iowa, i posteriorment es formà musicalment a Nova York i a Alemanya Després d’haver guanyat diversos premis a Munic i Moscou, el 1966 fou contractat per a participar en l’estrena de The Visitation , de G Schuller, a Hamburg El 1976 debutà al Metropolitan de Nova York, i un any després ho feu a la Scala de Milà Identificat en els papers wagnerians i especialment en els d’Holandès i Wotan, ha estat un assidu del Festival de Bayreuth des del 1978 Ha interpretat també papers d’òperes italianes com Don Joan, Escamillo o Zaccaria, a més de Felip II…

Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment…

Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que…