Resultats de la cerca

És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer

Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their…

Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà l’any 1934 El 1936 inicià la docència a Manchester Durant la Segona Guerra Mundial, treballà en el desenvolupament de sistemes de radar per a l’aviació Interessat per les primeres experiències amb radar i pels treballs de G Rever, s'ocupà extensament de la radioastronomia i impulsà la construcció del radiotelescopi de l'estació experimental de Jodrell Bank, dotat d'una antena parabòlica de 76 m de diàmetre 1955 Conegut amb el nom de Telescopi Lovell, a la mort del seu inventor encara estava en funcionament Rebé nombrosos guardons, entre els…

Inventà un sistema per a observar les protuberàncies solars, i el 1868 descobrí l’heli a l’atmosfera del Sol

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Fou professor a Zuric i director de l’observatori federal El 1882 descobrí les relacions entre les taques solars i el magnetisme terrestre

Treballà a l’observatori de París i féu experiències sobre la influència personal en l’observació Amb GRayet, el 1867 descobrí els anomenats estels de Wolf-Rayet , pròxims a la constellació del Cigne

Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300 publicacions, i ha…

Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra