Resultats de la cerca

Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom

Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França

Fou el membre més destacat d’una família de pintors barcelonins, esmentada des del final del segle XIV fins a mitjan segle XVI El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caràcter més decoratiu que no pas artístic fou nomenat pintor de la ciutat el 1450, activitat principal de tota la família

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins