Resultats de la cerca

Membre del Club Naùtic Arenys de Mar CNAM, en classe europa fou subcampió d’Espanya 1983, 1989, campió de Catalunya 1986, 1999 i novè del món absolut 1983 L’any 1999 fou subcampió del món Màsters i l’any 2000 aconseguí el títol D’altra banda, competí en classe first class 8, en què guanyà la Setmana Catalana 2000 i aconseguí la tercera posició 2002 Participà en el Campionat d’Espanya i en la Copa d’Espanya amb èxit i aconseguí el segon lloc en el Trofeu Zegna 2003 i Godó 2005 En classe creuers guanyà la triple corona i els trofeus Zegna, Freixenet i Godó 1999 Fou…

Del 1924 al 1930 fou capità general de Catalunya El 1934 anà a Roma com a representant de la Unión Militar Española, juntament amb Antonio Goicoechea en nom de Renovación Española i d’Antonio Lizarza en nom dels carlins, per pactar amb Mussolini una ajuda en armes i diners per a enderrocar la República Detingut a Madrid en iniciar-se la Guerra Civil, fou conduït a Guadalajara, d’on va poder fugir i anar a Burgos, però no va obtenir cap càrrec ni comandament

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena 1722-25 Installat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1725, catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà 1727, metge de l’hospital militar d’aquesta vila 1728, rector de la Universitat 1737 i 1755 i protometge del Rosselló 1753 A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin 1740, s’interessà per una gran diversitat de temes…

Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1942 Fou molt hàbil i vistós amb la muleta Es distingí, també, en la sort del descabello

Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que assolí una…

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un premi…

Durant la Dictadura ingressà a Estat Català 1924, i, després del complot de Garraf 1925, fou detingut i empresonat tres anys Fou director de “Justícia Social” i secretari de redacció del setmanari “L’Opinió” i de “La Publicitat” El 1930 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general Regidor per Barcelona, fou detingut el 6 d’octubre de 1934 L’any 1939 s’exilià a França, on, a París, dirigí el periòdic clandestí “Catalunya”, i participà en la Resistència Francesa Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas Fou…

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona

El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català” Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya 1894-96 Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921 Publicà Poesies 1890, En prosa 1892 —narracions…