Resultats de la cerca

Davanter, s’inicià al Club Turó i després jugà al Centre d’Esports Sabadell, el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya i un d’Espanya de segona divisió 1950, i el Reial Club Deportiu Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Campionats de Catalunya 1951, 1952, 1953 i dos d’Espanya 1951, 1954 Durant la dècada de 1970 fou membre del Comitè d’Hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge i de la junta directiva del Club Esportiu Laietà

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips

Jugava d’extrem dret i jugà al Sant Andreu i el Martinenc abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1949-50 Fou jugador blanc-i-blau fins a la temporada 1951-52 Disputà 31 partits de Lliga i marcà 14 gols Després continuà dues temporades més a primera divisió 1952-54 amb l’Sporting de Gijón i retornà a Catalunya per fitxar pel Nàstic de Tarragona Hi jugà quatre temporades 1954-58 Fou seleccionat un cop amb la selecció catalana i marcà un gol

Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell

Especialitzat en els 800 i 1500 m llisos S’establí a Barcelona i debutà amb el Club d’Atletisme Nou Barris, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment entrenà al CAR de Sant Cugat i fou fitxat per l’Associació Esportiva BlanciBlau Corregué per Espanya als Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on guanyà la medalla d’argent en 1500 m llisos i la medalla de bronze en els 800 mllisos El 2009 baté el rècord d’Espanya dels 800 m llisos

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanciblaui Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Començà a l’equip de la seva població, i passà al futbol de base del RCD Espanyol Ocupava la demarcació de davanter centre i després de ser cedit a l’Hospitalet jugà quatre temporades en el primer equip blanc-i-blau 1991-95 Disputà 96 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió 1993-94, i marcà 20 gols Després jugà al Mèrida, el Lleida, el Castelló, el Gramenet i el Terrassa, amb el qual es retirà després de la temporada 2001-02 Formà part de la selecció catalana en una ocasió

El nou equip assumí els colors blanciblau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens