Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Panco Kharalanov Vladigerov
Música
Compositor i pianista búlgar.
A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra escriví dues…
Georgi Athanassov
Música
Compositor i director búlgar.
Estudià trombó i piano al Conservatori de Bucarest i el 1901 es traslladà a Itàlia per estudiar composició amb P Mascagni Pertangué a diferents institucions musicals búlgares i fou director de diverses bandes militars Com a compositor destacà en el camp de l’òpera i l’opereta, amb set títols També fou autor de música per a banda militar i de cançons per a nens
Vasil Stefanov
Música
Director d’orquestra búlgar.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra Filharmònica de…
Petko Račev Slavejkov
Història
Literatura
Poeta i patriota búlgar.
Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873
L’udmil Stojanov
Història
Literatura
Escriptor i polític búlgar.
Simbolista al començament, amb obres com Mec i slovo ‘L’espasa i la paraula’, 1917, Sv'ataja sv'atykh ‘Sancta sanctorum’, 1922, esdevingué realista després de la Revolució d’Octubre i publicà Miloserdije Marsa , ‘La misericòrdia de Mart’, 1923 i pacifista Bič božij ‘L’assot de Déu’, 1927 Publicà també algunes obres de crítica contra el feixisme, com Kholera ‘El còlera’, 1935 Escriví un gran nombre d’articles de crítica literària
Preslav
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària.
A 3 km de distància hi ha les ruïnes, començades a excavar el 1897, de l’antiga ciutat, capital del regne búlgar el 893, conquerida per l’imperi Bizantí el 972 i ocupada pels turcs el 1388 Hom n'ha desenterrat diversos palaus i esglésies
aliança de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que, no emparentades, presenten certes característiques comunes.
Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde
Samuel I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (980-1014).
Aprofità el desordre intern de l’imperi bizantí i les campanyes d’aquest a Síria i Itàlia per intentar de restaurar l’imperi búlgar, del qual recobrà la part occidental El 986 derrotà Basili II de Bizanci, però fou vençut per aquest 1014 d’una manera definitiva
Pere I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (927-969).
Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina