Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
trespeus
© Fototeca.cat
Cèrcol de ferro amb tres peus baixets, que serveix per a posar al foc de terra perols, olles, etc.
nanset
Pesca
Cèrcol que reforça l’afàs d’una nansa a l’alçada de la boca, del qual surt la barbada.
polsera
Arts decoratives
Objecte d’ornamentació que hom porta entorn del puny, en forma d’argolla, de cèrcol, de cadeneta, etc; braçalet.
pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els cantells…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
cel
Pesca
Ormeig consistent en un cèrcol que fa d’armadura d’una bossa cònica de xarxa llastada amb una bola de plom.
Mitjançant una nansa de cordill lligada a un cap de corda, hom cala l’ormeig i el lleva bruscament quan algun peix entra a la bossa, atret per l’esquer que hom hi posa
cistella
Esport
En el basquetbol, cèrcol i xarxa oberta, col·locats a 3,05 m de terra, per a fer-hi entrar la pilota.
anell
Arts decoratives
Petit cèrcol d’or, argent, etc., llis o llavorat, adornat o no amb peces precioses, etc, que hom porta al dit.
collar
Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina