Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
cranc vellutat
Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins
skarn
Geologia
Nom donat a la ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà.
Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
marmorització
Mineralogia i petrografia
Fenomen de recristal·lització per influència del metamorfisme que transforma les calcàries en marbre.
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
Gilena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al SW d’Estepa.
L’economia es basa en l’agricultura, amb algunes indústries derivades, i en l’extracció de pedres calcàries i granits
Pontià
Geologia
Antiga divisió estratigràfica del Miocè superior continental.
Equival als actuals Andalusià i Tortonià En constitueixen l’estratotip les calcàries d’Odessa Ucraïna, prop de la mar Negra
Gabal Tuwayq
Escarpament abrupte del NW de la península d’Aràbia.
Veritable front de cuesta format per calcàries juràssiques, s’estén del NE al SW i ateny uns 602 m d’altitud màxima
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral