Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
Josep Serracant i Grañé
Història
Republicà.
S'uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d’on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98 El 1903 ingressà a Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical Fou empresonat per la seva participació en la Setmana Tràgica del 1909
Ferran Sada i Muntaner
Història
Militar
Militar.
Cinquè marquès de Campo Real 1931 i comte de Cabatillas S'incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la guerra del Francès posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp Fou comandant general de Segòvia 1849 i membre del tribunal suprem de guerra i marina 1856
Josep Manso i Solà
Història
Militar
Militar.
D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat…
castell de Querol

Vista panoràmica del castell de Querol, situat damunt d'una gran roca que s'aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l'antic poble
© Fototeca.cat
Castell
Restes de l'antic castell que presideix el poble de Querol (Alt Camp).
Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes
Tristany
Masia
Masia del municipi de Pinós (Solsonès), al nord del poble d’Ardèvol.
Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany
acció de Maials
Història
Militar
Batalla de la primera guerra Carlina (10 d’abril de 1834) en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.
Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents
Josep Ballester
Història
Polític liberal.
Actiu ja al període 1820-23, combaté contra els carlins el 1833, i al juliol del 1834 dirigí, com a comandant de la Milícia Nacional, la defensa de Castelló de la Plana, atacada per Ramon Cabrera El 1868 formà part de la junta revolucionària Fou diputat per Castelló de la Plana, alcalde i governador interí de la mateixa ciutat
José Ramón Rodil y Galloso
Història
Militar
Política
Militar i polític gallec.
Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina