Resultats de la cerca
Es mostren 1718 resultats
càrrega d’explotació
Construcció i obres públiques
Qualsevol de les càrregues que ha de suportar una estructura a causa de l’ús.
Hi ha dos tipus de càrregues d’explotació la càrrega estàtica i la càrrega mòbil
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
conjugació de càrrega
Física
Operació que fa corresponde a tota partícula fonamental la seva antipartícula —és a dir, que canvia els signes de totes les càrregues— i, per extensió, l’operador que realitza aquesta operació.
La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1
altura de càrrega
Física
Terme que designa l’energia hidràulica per unitat de massa acumulada en un punt d’una massa líquida, expressada amb les dimensions d’una altura.
Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un corrent…
càrrega de color
Física
Per als quarks, grau de llibertat diferent del sabor.
Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents
relació càrrega-massa
Electrònica i informàtica
Relació entre la càrrega i la massa d’una partícula ionitzada, i, en particular, relació entre la càrrega i la massa de l’electró.
cultes de càrrega
Antropologia
Moviments messiànics i mil·lenaristes sorgits a la Melanèsia dirigits a adquirir béns manufacturats de les societats industrialitzades.
En aquests contextos, la presència d’un profeta esdevé l’encarnació d’un missatge d’acord amb el qual els avantpassats o bé els poderosos estrangers haurien promès l’arribada de vaixells portadors de càrregues en forma de béns de les societats industrials Un element comú d’aquests cultes rau en l’experiència del fet colonial, les fortes diferències culturals, socials i econòmiques entre colonitzadors i colonitzats, i també en la introducció de la moneda i la mercaderia dins societats que havien estat de subsistència Els cultes de càrrega apareixen com a reaccions al canvi social…
càrrega de ruptura
Tecnologia
En els assaigs de resistència de materials, la càrrega que produeix el trencament d’una proveta d’un material determinat.
andana de càrrega
Transports
Andana que a les estacions de ferrocarril, agències de transport, seccions d’aprovisionament i d’expedició de fàbriques, etc, facilita la càrrega i descàrrega de mercaderies.
placa de càrrega
Construcció i obres públiques
Dispositiu utilitzat en l’assaig del mateix nom, destinat a conèixer les condicions d’assentament d’una zona de terreny o del ferm d’una via sota l’efecte d’una càrrega estàtica normalitzada, aplicada per graons a un ritme també normalitzat.